Qui som
Aquest capítol presenta els personatges d’aquest llibre: la Tina, l’Albert i en Mario. I també a en Jordi, l’administrador d’Empodering.
Tina
La Tina és una antiga futbolista professional que va arribar a jugar a primera divisió. Després de retirar-se del món del futbol, va fundar un negoci de rehabilitació de pisos, del qual n’és l’administradora.
Encara recorda com el seu avi va perdre els estalvis amb l’escàndol de les preferents. Per això, té dubtes sobre quina és la millor manera d’invertir el seu patrimoni. Ara el té gestionat per en Mario, el seu banquer privat.
Sovint té el dubte de si en Mario li cobra massa, i si li dedica prou esforç. Però, per un motiu o un altre, encara continua fent servir els seus serveis.
La Tina té un fill, i vol un compte d’inversió per a ell, també.
Li agraden els cotxes i les bicicletes. Té un mòbil Apple perquè li facilita la vida.
No en sap gaire de finances, però és directa i fa les preguntes correctes en cada moment.
Albert
L’Albert és catedràtic de física i matemàtiques a la universitat. Li agrada entendre com funcionen les coses. Per això, se sent atret tant per l’evolució de l’Univers com pels mercats financers.
La seva amiga Tina li fa preguntes de tant en tant sobre la gestió del seu patrimoni.
Va ser un dels primers clients d’Empodering, degut que li agrada l’estratègia que li van recomanar: li encaixa en la seva manera de pensar.
L’Albert és una persona apassionada quan parla. Li agrada ensenyar, especialment a persones que li fan bones preguntes.
És un entusiasta de Linux.
Mario
.jpg)
En Mario és el banquer privat de la Tina. Vesteix elegantment, porta el cabell engominat i parla amb una veu profunda i dominant.
No en sap gaire de mercats, però oculta bé aquesta debilitat.
En el que és un expert és en tractar els seus clients: té clar què ha de dir, i com fer-ho, en cada moment.
Jordi
Jordi Molins, fundador i administrador d’Empodering EAF, S.L., és físic per la Universitat de Barcelona, amb un postgrau de física d’altes energies i cosmologia, i amb un altre postgrau de finances quantitatives pels mercats financers, a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya. Jordi té també un Executive MBA per INSEAD (París).
Jordi va treballar de proprietary trader (un Hedge Fund dins d’un banc) tant a l’actual Commerzbank (segon banc alemany més gran) com a Banco Santander, fent servir mètodes quantitatius i d’intel·ligència artificial, des del 2003.
Un Hedge Fund és un vehicle d’inversió lliure, que generalment fa servir mètodes d’inversió més sofisticats que no pas els tradicionals. Generalment els Hedge Funds només estan disponibles per a grans inversors institucionals.
El 2009 va unir-se a Perry Capital, un dels 50 Hedge Funds més grans en aquell moment, i fundat per Richard Perry, a l’oficina de Londres, quan Perry Capital va adonar-se que hi hauria una crisi de deute sobirà a Europa (com així va ser, amb l’esclat de la crisi grega a l’abril de 2010).
Richard Perry va ser un dels membres del famós grup de risk arbitrage de Goldman Sachs, liderat per Bob Rubin, que va ser Secretari del Tresor en l’administració Clinton, i que va donar lloc a alguns dels Hedge Funds més famosos de les darreres dècades, com Och-Ziff Capital, Farallon Capital, Taconic Capital i Perry Capital.
A Perry, va encapçalar l’estratègia de cobertures de riscos, que va portar al fons a invertir fins a 2.000 millions de dòlars en cobertures de deute sobirà europeu, resultant en una protecció d’alt valor afegit.
De si mateix, valora la consistència a l’hora de preveure les grans tendències dels mercats de capitals globals: des de la identificació de la bombolla immobiliària i de deute públic del sud d’Europa al 2009, a la Gran Moderació de la dècada dels 2010s, fins a la gestió dels riscos tant de la crisi de finals de 2018 (guerra comercial entre els EUA i la Xina), la crisi COVID-19 de 2020 i la crisi d’inflació dels primers mesos de 2022.
Jordi va participar com a ponent al debat Què aporta la Unió Bancària a l’economia europea?, organitzada per l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, juntament amb el Sr. Ramon Tremosa i el Sr. Jordi Gual.
També va intervenir a l’acte El sector bancari en una Catalunya Estat, organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, juntament amb la Sra. Natàlia Mas, el Sr. Antoni Serra Ramoneda i el Sr. Jaume Terribas.
Planeta Deusto li va publicar el llibre Confidencias de un especulador.
Jaume Barberà el va convidar al programa Singulars del Canal 33.
Forma part de WAIS, una associació d’historiadors sorgida a l’Universitat d’Stanford, possiblement el primer e-journal del món, fundada l’any 1965 per Ronald Hilton, professor a Stanford i membre de la Hoover Institution.
Jordi va treballar amb Bernhard Pfaff, un dels experts mundials en l’aplicació de llenguatges de programació estadístics als mercats de capitals, a l’actual Commerzbank el 2003, cosa que li va permetre fer servir mètodes estadístics avançats, incloent intel·ligència artificial, des de llavors, molt abans que el seu ús es popularitzés.
El 2006 va aconseguir la certificació CAIA, per a inversions alternatives, en una de les primeres promocions mundials d’aquesta certificació.
Jordi no cobra, ni ha cobrat mai, incentius per a comercialitzar fons d’inversió. Els seus ingressos com a professional financer sempre han estat deguts a un assessorament de valor afegit pel client.
Jordi té els seus estalvis liquids en el fons d’inversió Empodering Multi-Strategy.